Allò que passa mentre fem plans
Un dels grans mals de la “vida moderna” és que la nostra existència transcorre amb massa presses i sense temps per fer tot allò que voldríem quan i com ens agradaria. Si parem un moment segur que ens venen al cap un munt de coses que tenim pendents que no hem fet per falta de temps.
Un concepte eteri i complex que pren tantes dimensions com persones l’interpretin.
Per uns és quelcom que s’escapa dels dits com un rapat de sorra dins la mà. Per d’altres és una oportunitat per lluitar i tirar endavant els seus somnis. Sigui com sigui, però passa davant nostre sense parar i l’únic que podem fer al respecte és decidir com invertir-lo i gaurdi-lo. Tot sabent que el que ara en diem present en uns instants ja serà passat.
A pagès aquest temps també passa molt i molt ràpid. Rere la pau i tranquil·litat dels paisatges de postal que ens han volgut vendre s’hi amaga una quotidianitat que bull d’activitat i que es regeix no només pels tempos dels que l’habitem sinó també pels ritmes de la mateixa natura. Fet que, a vegades alguns plans fets amb temps i a consciència queden supeditats a factors externs a la nostra voluntat. El clar exemple el trobem en l’estiu que se’ns està acabant.
Aquest ha estat un estiu llarg, a l’alt risc d’incendi i als focs que han assolat el territori s’hi ha afegit una sequera de la qual encara patim les conseqüències. Tothom ha vist i llegit notícies sobre les restriccions quan a consum d’aigua a algunes ciutats, però molt em temo que s’ha parlat bastant menys de la disminució de la producció agrària i el consegüent encariment de molts productes.
Aquesta situació dispara els costos de producció del sector primari, posant-lo un cop més entre les cordes i abocant-lo a l’abisme. S’han encarit les matèries primeres i els proveïments. Però el que no s’ha encarit són els preus de compra dels productes. De fet, alguns intermediaris i grans plataformes comercialitzadores utilitzen aquest context d’encariment de costos com a pretext per regatejar els preus que paguen a petits productors i productores. Unes persones que durant mesos s’han aixecat cada dia i posant temps i esforç en cuidar i fer créixer aliments que es veuen obligats a malvendre degut a unes regles regides per interessos econòmics que estan molt lluny del territori i la seva gent. I als que segurament els hi importa molt poc tant la viabilitat econòmica d’aquests petits projectes, com la qualitat de vida de les persones que els tiren endavant i l’impacte positiu de la seva feina al territori.
Cal doncs que ens plantegem la importància de tancar cercles, de promoure el comerç de proximitat i de sostenir aquells projectes que realment ens necessiten per a poder tirar endavant. I és que rere qualsevol decisió de compra hi ha molt més que el preu.
Hi ha la forma en què es fan les coses i l’impacte positiu o negatiu que deixa al seu pas. Així doncs, ens insto a aprofitar les nostres decisions de com a una oportunitat per canviar les coses, per promoure el desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals i per continuar donant vida a casa nostra.
Llegir l’article al diari Regió 7
