CARAMELLES
Aquest cap de setmana les cançons i corrandes de les caramelles envaeixen molts pobles i ciutats de Catalunya. Fa setmanes que petits i grans s’afanyen a tenir-ho tot a punt per al gran dia. I és que tot i ser una celebració amb un sentit marcadament religiós, a poc a poc ha anat prenent un caire més festiu, cultural i identitari.
Personalment, és una de les diades que espero amb més il·lusió. Sigui florida, nevada o passada per l’aigua que tanta falta ens fa. Celebrar la Pasqua sempre és un cant a la vida, als nous començaments i a recordar-nos d’on venim per tenir clar cap on volem anar.
I és que les caramelles són molt més que el que es veu i se sent aquests dies.
Mesos pensant, component i assajant cançons. Són hores d’afinar i desafinar tons en aquell tros de la lletra que se’ns encalla. Són moltes estones compartides amb persones amb què aparentment comparteixes ben poc. Són en definitiva la clara expressió del sentiment de pertinença a un grup, a un poble, al lloc al qual li diem casa. A Vallcebre les caramelles, són una petita gran família on tothom hi té cabuda i on petits i grans es cuiden els uns als altres entremig de molta gresca.
Prova d’aquest fet n’és el començament d’una de les seves cançons: “Soc de Vallcebre i caramellaire, gent de la casa obriu els balcons. Que de cantar potser no en sé gaire, però per fer festa sí que en som bons!”. Una adaptació de l’havanera “La Bella Lola” que em torna al cap cada any quan s’acosta la primavera i que em porta molts bons records. Moments d’aventures i desventures compartides a toc d’acordió i sirena que guarden un cert punt de nostàlgia i tendresa. Avui recordo amb molt d’afecte els anys que vaig ser caramellaire. Tot esperant amb molta il·lusió el dia que pugui tornar a calçar-me les espardenyes de set vetes i cantar de nou.
Mentrestant, segueixo els preparatius de la festa des de lluny a tall d’espectadora. Sento la canalla repassar les cançons. Em pica la curiositat i intento endevinar amb més o menys encert quina serà la tonada nova d’aquest any. Escolto converses al bar sobre la logística dels tot terreny que portaran les caramelles a totes i cadascuna de les cases del poble. Amb això m’imagino l’afany d’uns i altres a desenterrar de l’armari barretines, faixes, camises blanques, faldilles de flors, pantalons de pana i espardenyes de set vetes per deixar-les a punt per a avui al matí.
També recordo la barreja de nervis i ganes que es viuen durant el darrer assaig el divendres a la nit. I m’adono que en essència són bastant semblants al que es viu a les cases mentre esperem la seva arribada. Se’m fa gairebé impossible descriure el que se sent a mesura que s’acosta l’hora i anem escoltant com s’apropen les veus i l’acordió a les cases veïnes. Tot sabent que un cop més tindrem la sort d’escoltar-ne les lletres, de repetir-ne les tornades i de veure les ganes i la il·lusió amb les que ens les regalen els i les caramellaires.
Gràcies de cor a tots i totes els que ho feu possible!
Llegir l’article al diari Regió 7
https://akperbinalitasudama.ac.id/
https://akfisstlukastomohon.ac.id/
https://akbidjakartamitrasejahtera.ac.id/
https://akperpemkabacehtenggara.ac.id
https://aklpemprovsumsel.ac.id/
https://poltekkessbengkulu.ac.id/
https://akabidartakabanjahe.ac.id/
https://atrowidyadharma.ac.id/
https://akbidhafsyahmedan.ac.id/
https://akbidindahmedan.ac.id/
https://akbiddelhusdelmed.ac.id/
https://akperharapanmamadeliserdang.ac.id/
https://stmiktrigunapati.ac.id/
https://akbidikabinalabuhanbatu.ac.id/
https://akbidbungabangsaaceh.ac.id/
stikes cianjur
stikes demak
stikes garut
stikes gorontalo
stikes gowa
stikes gresik
stikes pacitan
stikes pamekasan
stikes pandeglang
stikes pangandaran
strong democracy
suara aceh
suara banten
suara jabar
suara jambi
suara jateng
suara jatim
suara jogja
suara riau
