Mil i una resposta en dos clics
Actualment tenim accés ràpid i immediat a la resposta de qualsevol dubte que se’ns plantegi. Amb un mòbil al palmell de la mà i un parell de clics tenim l’opció de contestar preguntes senzilles i complexes de qualsevol tema. I encara que a priori pugui semblar un avantatge, aquesta “facilitat” d’accés a la informació ens està fent perdre aptituds, avidesa i perícia.
Les noves tecnologies de la informació envaeixen silenciosament tots els racons del nostre dia a dia convertint-nos de forma lenta i gairebé inadvertida en dependents tecnològics.
El primer telèfon mòbil que vaig tenir permetia emetre i rebre trucades i missatges de text. El mòbil intel·ligent que tinc ara em recorda les reunions que tinc, m’avisa si arribo als objectius que m’he fixat i fins i tot em dona consells sobre com millorar la meva salut. Tot molt útil, accessible i sobretot encarat a fer-me la quotidianitat més amable tot estalviant-me prendre petites decisions i fins i tot pensar.
El clar exemple el trobem en la nostra capacitat d’orientació. No fa masses anys, quan els gps per als cotxes eren uns dispositius “cars” conduíem en grans ciutats mirant mapes en paper i preguntant als vianants, i arribàvem a lloc sense massa problemes. Ara, si en un moment donat el mòbil o el navegador del cotxe ens comencen a “recalcular ruta” ens envaeix la por. La cuitat ha canviat? No, som nosaltres els que hem perdut certes aptituds i capacitats.
M’abstindré de jutjar si això és bo o dolent, simplement m’agradaria reflexionar sobre quin és l’impacte real de la inclusió de les noves tecnologies a la nostra vida. Existeixen múltiples estudis que expliquen com al llarg d’un dia destinem d’entre 2 a 5 hores a consultar unes 85 vegades el mòbil, irrompent una mitjana de 5 vegades per hora l’activitat que estiguem desenvolupant. Estaríem disposats al fet que qualsevol altra persona ens interrompés 5 cops cada hora per preguntar-nos sobre qualsevol tema?
En aquest moment estem pagant un peatge, que tot i passar-nos inadvertit és rellevant. Estem regalant a un dispositiu mòbil molts moments i estones de la nostra vida explicant-li el que ens agrada i ens preocupa. Posant a disposició tercers la nostra informació, intimitat i privacitat sense tan sols adonar-nos de què aquest fet els hi possibilita mercantilitzar les nostres necessitats.
Doncs, les persones i màquines que hi ha darrere la pantalla no responen les nostres preguntes de forma altruista. Sinó que ho fan actuant sota les directrius de grans corporacions i grups empresarials l’objectiu dels quals és un negoci.
I és aquí quan entra en joc la nostra personalitat per saber veure, analitzar i destriar la informació que se’ns presenta i analitzar si realment respon o no a allò que hem demanat. Un fet que requereix temps i també cert esperit crític per tal de prendre de forma conscient les nostres pròpies decisions, basades i meditades en funció del que nosaltres pensem i raonem, no del que ens “diuen” tercers.
Donant accés de forma inconscient a moltes dades que per a nosaltres no són “valuoses” a través de les quals no només ens ofereix productes i serveis centrats en les nostres necessitats.
Llegir l’article al diari Regió 7
