Protegir, avisar i socòrrer

Aquest acrònim fa referència a la “regla d’or en situacions d’emergència”. Protegir-nos a nosaltres i als altres, Avisar del que està passant i Socórrer de la millor manera que puguem en una situació determinada. Si seguim aquest ordre d’actuació hi haurà forçes probabilitats d’èxit, si l’alterem pot ser que se’ns compliqui una mica l’aventura. I és que a priori sembla tan senzilla, curta i clara que es fa pràcticament impossible d’oblidar fins que… arriba l’hora de la veritat i ens assalten tots els dubtes del món. I és que l’expertesa només s’adquireix a base de pràctica. D’assaig i error d’allò que un dia ens costava mars i que amb esforç i perseverança potser algun dia acabarem fent amb els ulls tancats.

Tot requereix certa perícia i crec que és molt important reconèixer-ho. Doncs, al final el desconeixement ens condueix als terrenys pantanosos de la incomprensió, els falsos judicis i els prejudicis.

Aquesta última temporada he tingut la sort d’estar visitant tot tipus de projectes del sector primari a Holanda i Alemanya. Vaig arribar amb mil preguntes al cap i amb una idea preconcebuda molt clara: “nosaltres estem pitjor i allà van més avançats”. I he tornat sense haver fet massa preguntes i amb la idea que l’important no són els recursos amb què comptes sinó com els utilitzes.

I des de fora tot sembla molt fàcil i un cop ets a dins t’adones que tot i la distància i l’idioma, comparteixes molt més del que t’haguessis imaginat. La setmana abans del viatge vaig buscar informació sobre els projectes i llocs que aniria a visitar. Volia saber on anava i sobretot què si feia. Sense adonar-me que estava ometent la dada més rellevant: com es feien les coses i quins eren els valors que ho sustentaven.

Ha estat a base de dies, de conèixer, compartir i treballar conjuntament que he anat trobant punts i dificultats compartides. En ambdós casos el sector primari representem un 1% de la població. Trobant-nos en una situació més aviat paradoxal, doncs tot i produir els aliments que sustenten i nodreixen a tota la població, comptem relativament “poc” a nivell polític i econòmic. Els nostres vots representen un petit percentatge de l’electorat i per molt que ens ho proposem tenen una capacitat limitada per a generar canvis. Sentint-nos desemparats i incompresos per una administració que sembla que va a favor d’uns pocs seguint les regles del joc d’un món globalitzat i capitalista on els petits acostumen a tenir les de perdre.

Curiosament, tant aquí com a 2000 km de casa el sector primari està vivint una situació d’emergència a la qual no s’està donant resposta correctament. No l’estem protegint, ja que la població en general el valora poc i l’administració li posa mil i una traves que en dificulten molt el dia a dia. Tampoc en sentim els crits d’avís cada cop que reclama preus justos o que ens explica totes les dificultats amb què es troba. I finalment, en massa ocasions ens limitem a veure com mor a poc a poc i ens sorprenem cada cop que rebem la notícia del tancament d’un petit projecte familiar després de moltes demandes de socors i ajuda.

Cal doncs que comencem a protegir, a escoltar els avisos i a respondre les necessitats de socors d’un sector clau que hem descuidat i desatès durant massa temps.

Llegir l’article al dari Regió 7

Acoste'm-nos uns mica més

Mil i una resposta en dos clics

Escriu-nos i et contestarem el més aviat possible!

All Rights Reserved © Rumiant 2025